Sapere Aude: octubre 2010

Núm. 3

¿Europa xenòfoba?

Després de llegir les dues notícies i d’haver seguit aquesta informació a través dels mitjans de comunicació passaré a realitzar el meu comentari en clau sociològica. El problema que tenim davant nostre és el xoc de dues societats que conviuen en el temps i en l'espai des de fa ja molts segles i que durant aquest temps han tingut els seus enfrontaments en diferents èpoques i llocs, aquests enfrontaments han estat motivats per un rebuig de la societat europea cap a la societat gitana i viceversa, al llarg de la història, provocant en cada societat la visió d'una desviació social, vist sempre des de les pròpies societats, és a dir, la societat Europea amb les seves normes socialment establertes no reconeix i accepta les normes de la societat gitana i viceversa, ocasionant un fenomen de etiquetatge de la desviació de comportaments correctes per a una o altra societat, l'acceptació d'aquestes etiquetes per la societat gitana que no té accés al poder, ni a la creació de lleis, ni als mitjans de comunicació... fa que afectin tant socialment com psicològicament el seu rol d'identitat maltractada.

El fet que la societat gitana no hagi tingut accés al poder polític de cap país europeu on viu a provocat que no pugui influir en els agents socialitzadors com l'escola, la televisió ... i no pugui donar a conèixer les particularitats de la seva cultura i la seva societat perquè siguin enteses i respectades per les societats dels països europeus.

Una de les conseqüències de no tenir una escola que integri la societat gitana és que la creació de grups de pars mixtos no es realitzen pel fet que els gitanos són marginats a barris específics amb escoles específiques que estan caracteritzats per un nivell econòmic baix.

La diferència entre algunes institucions de les dues societats no fa més que allunyar encara més a les dues societats. No entenen ni s'accepten determinats patrons de comportament de l'altra societat.

Després d'aquesta introducció vaig a donar una explicació sociològica dels fets esdevinguts a França amb els búlgars i romanesos d'ètnia gitana. No hem de oblidar que els ciutadans búlgars i romanesos són des del 2007 ciutadans europeus. Però França ha imposat una moratòria fins al 2014 per exigir un permís de treball a aquests ciutadans europeus que passat un període de tres mesos de residència al país i que no aconsegueixin un permís de treball es procedirà a la seva expulsió, aquest fet que pot ser legal és un greuge comparatiu amb la resta de ciutadans europeus. Aquest fet ha estat acceptat sense masses queixes per unes societat europees més preocupada per l'economia que per defensar drets humans fonamentals i que ens afecten a tots els éssers humans, com podria ser la violació dels articles 1 i 2 de la DUDH entre d'altres.

Això provoca un fet d'estratificació social, perquè el vulguem veure o no implica una desigualtat entre ciutadans europeus i posa l'etiqueta no individual sinó col•lectiva d'" Aquets son un ..." a tot un col•lectiu de persones, relegant-la al nivell jeràrquic més baix de la societat francesa i europea. Sent la seva classe social la més baixa de les classes socials que conviuen en la UE i creant d'aquesta manera una divisió de classes en la societat francesa que amb les seves divisions pròpies ja establertes fins ara a creat una classe social nova i discriminatòria la dels gitanos romanesos i búlgars. Aquest procés de segregació que actualment es viu a França ¿acabarà aquí?, no oblidem que a Itàlia està passant una cosa semblant també amb ciutadans europeus de Romania.

Negant-li amb aquesta etiquetatge la possibilitat de mobilitat social per millorar la seva situació dins de l'estratificació social, en el si de la societat francesa, no fem res més que accentuar més encara les diferències que separen a les nostres societats. Sabent com sabem els sociòlegs que l'estratificació social està determinada en gran manera per la posició inicial en l'estratificació que ve donada per el fet d’on naixés, amb aquesta acció tanquem la porta a possibles escalades de llocs dins de la classificació social. Amb aquest fet se'ls tanca la porta a l'educació i la sanitat i d’altres serveis socials dels països desenvolupats de la UE i tallant-los la possibilitat de mobilitat geogràfica per poder millorar les seves posicions en la societat i tornant-los als seus països per treure'ns el problema de sobre, un problema que la nostra societat avançada a ajudat a crear, no oblidem que les nostres comoditats són conseqüència de les incomoditats d'altres societats i pobles.

Per aconseguir societats més justes i equilibrades les societats amb accés al poder i que controlen als agents de socialització con l’escola, televisió... haurien de realitzar un exercici d'estudi de les diferents societats que és relaciona amb ella per entre tots aconseguir una coexistència pacífica i enriquidora, partint des de la premissa que les societats amb accés al poder no han d'imposar el seu criteri si no aconseguir el major consens possible per a la coexistència tranquil•la.

Sapere Aude.

jueves, 21 de octubre de 2010

TERCERA REFLEXIÓN

SEGUNDA REFLEXIÓN

SEGUNDA